CATALUNYA, UNA DE LES REGIONS AMB MÉS ELEVADA CONTAMINACIÓ D’EUROPA
Els diferents governs que han estat al capdavant de Catalunya durant el període de transició democràtica tenen la seva quota de responsabilitat en la degradació de la qualitat de l’aire que respirem. Aquesta contaminació està tenint un impacte negatiu en la nostra salut i en les nostres habilitats cognitives. A nivell mundial, segons l’OMS, la contaminació atmosfèrica provoca aproximadament 4,2 milions de morts cada any. Tan sols a la ciutat de Barcelona, segons experts de l’Institut de Salut Global, es podrien evitar prop de 700 morts anuals. Els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), partícules en suspensió fines (PM10, PM2,5) i ultrafines, benzè, ozó i benzopirè són d’entre els més alts a les ciutats europees. Aquestes partícules arriben als pulmons i entren en el corrent sanguini, causant problemes cardiovasculars, accidents cerebrovasculars, infarts de miocardi i mortalitat prematura.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha condemnat Espanya per l’incompliment repetit de les normatives europees sobre qualitat de l’aire a Madrid i Barcelona. L’àrea metropolitana sovint supera els límits de seguretat establerts per NO2, que estan fixats en 40 micrograms per metre cúbic, vulnerant així l’article 13 de la Directiva 2008/540/CE. Vivim a una de les ciutats més contaminades d’Europa, quedant lluny dels nivells recomanats per l’OMS, que no haurien de superar els 10 micrograms.
Les Zones de Baixes Emissions (ZBE) han estat un fracàs a causa de la manca de consens social, tal com ha passat amb altres decisions unilaterals del govern local destinades a reduir el trànsit a la ciutat. Cada dia, un milió de vehicles entren a la capital catalana, amb 350.000 d’ells procedents de la perifèria.
La millora de la qualitat de l’aire a la capital catalana requereix una reducció del 30% en l’ús del cotxe. Això pot ser assolit mitjançant mesures com incentivar l’ús del transport públic, amb tarifes gratuïtes o reduïdes; promoure el transport de mercaderies per ferrocarril; finalitzar la remodelació de l’estació de la Sagrera i la connexió amb l’AVE i l’aeroport; fomentar l’ús de vehicles elèctrics amb una xarxa de punts de recàrrega adequada; millorar les rutes de bicicleta amb una perspectiva metropolitana; augmentar les zones per a vianants i crear noves àrees verdes. Si no avancem cap a un pla integral de mobilitat sostenible, ens enfrontem al risc de haver d’implementar mesures més dràstiques, com l’establiment d’un peatge d’entrada, que ja s’utilitza a ciutats com Milà i Estocolm.
L’ACTUAL OPORTUNITAT PER A UN ECOLOGISME RESPONSABLE
La preservació dels arbres i els boscos, igual que la protecció dels animals, contribueixen al nostre benestar. És crucial accelerar la creació de centres d’acollida d’animals de companyia per millorar la gestió i el benestar d’aquests animals. També és urgent ampliar les zones d’esbarjo per a gossos. Per exemple, si ens fixem en alguns punts de la capital de Catalunya i observem des del mirador de la Torre Glòries, podem constatar la manca de verd urbà que afecta la ciutat. Només el 8,4% de la superfície de la capital catalana està coberta per arbres, quan aquesta proporció hauria de ser com a mínim del 30%. Això ajudaria a reduir l’efecte de “illa de calor” i, per conseqüència, un terç de les morts associades. Per tal d’afavorir la connexió i cohesió, és necessari unir els amplis espais adjacents a Barcelona, com els de les valls del Besòs i Llobregat, Collserola i la Serra de Marina. Aconseguir aquestes metes demana una forma de govern que sigui resolutiva, però també obert al diàleg, amb una visió que abasti tota la regió metropolitana.
El Partit Verd ha decidit presentar-se a les eleccions, ja que ara és l’ocasió perfecta per introduir una perspectiva d’ecologisme responsable en el govern del país. L’ecologia mai havia estat tan present als mitjans de comunicació ni a la publicitat de béns de consum. No obstant això, l’ecologia política ha estat relegada. Vam decidir presentar-nos per defensar la independència del pensament ecologista i el nostre projecte de país. És essencial que Catalunya compti amb un partit verd amb la capacitat de liderar i solucionar, amb consens i diàleg, els grans desafiaments de Catalunya i Barcelona, com és la preocupant contaminació actual.
La manca d’habitatges dignes, assolellats i accessibles per als joves és un problema generacional que ens preocupa profundament. El Partit Verd promourà un acord permanent entre totes les administracions per garantir una àmplia i diversificada oferta d’habitatges, en termes de preus i dimensions, a la metròpolis barcelonina. Aquest acord a llarg termini és l’única manera de proporcionar habitatges més accessibles per als joves i aquells amb recursos limitats.
Us convidem a col·laborar amb el Partit Verd per a una nova forma de governança. Les estructures polítiques actuals de l’Ajuntament de Barcelona i del Govern de Catalunya no són prou efectives per aconseguir els 17 objectius del desenvolupament sostenible (coneguts com l’Agenda 2030 de les Nacions Unides) ni per complir amb la Llei de Canvi Climàtic de la Generalitat. Aquests objectius inclouen la fi de la pobresa, la seguretat alimentària, la salut i el benestar, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, l’accés a l’aigua neta i sanejament, l’energia assequible i no contaminant, treball digne i creixement econòmic inclusiu, indústria i infraestructures sostenibles, reducció de les desigualtats, ciutats i comunitats sostenibles, producció i consum responsables, acció climàtica, vida submarina i terrestre (incloent el respecte per la biodiversitat), pau, justícia, institucions sòlides, i la col·laboració entre totes i tots per aconseguir aquests objectius (concertació social).
La Llei de Canvi Climàtic (16/2017) ens exigeix que la producció d’electricitat sigui totalment renovable el 2050. Barcelona depèn de les centrals nuclears d’Ascó I i II i Vandellòs II, que haurien de tancar-se el 2035 (més tard del previst, el 2027) i que generen actualment el 80% de l’electricitat de Catalunya. Afrontar aquest desafiament és fonamental, i el nostre país ha d’establir un compromís ferm per assolir aquest objectiu.
Tornem a la capital de Catalunya. No podem avançar en la transició energètica amb les estructures polítiques actuals, les quals sovint presenten contradiccions. Per exemple, les sis tinències d’alcaldia entren en conflicte d’interessos i adopten models urbans diferents, provocant bloquejos a les decisions preses. Mentre l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat afirma defensar la sostenibilitat, altres àrees com Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda són influenciades pels lobbies energètics i digitals, que promouen un creixement desmesurat. Aquesta manca de coherència també es reflecteix en les àrees de Canvi Climàtic, Turisme i Indústries Creatives, així com en Salut, Envelliment i Cures.
Els deu districtes i els 73 barris de Barcelona no poden participar directament en la gestió que es dissenya des de l’Àrea d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica. A més, manca transparència respecte a les dades ambientals i la qualitat de l’aire a cada barri, una informació que els seus residents tenen el dret de conèixer.
El Partit Verd proposa una reorganització de les àrees i l’estructura jeràrquica del govern de Barcelona i la seva àrea metropolitana, prioritzant l’emergència climàtica. També advoca per una reforma de les ordenances municipals, començant per l’Ordenança Solar de 1999. A més, és crucial establir un codi d’ètica ecològica per a les empreses que competeixin en concursos públics.
UNA AUDITORIA ENERGÈTICA I ECOLÒGICA
Plantegem la necessitat de realitzar una avaluació exhaustiva de l’estat ambiental i energètic de cada districte, barri, poble i ciutat del país. Aquesta avaluació ens proporcionarà una comprensió veritable de qüestions com el reciclatge, el consum d’aigua i electricitat, la disponibilitat de zones verdes, els nivells de contaminació atmosfèrica i l’estat del benestar animal. La situació de la incineradora a Barcelona emergeix com una qüestió ambiental crítica que requereix una resolució immediata. La nostra proposta és tancar aquesta instal·lació, segons les recomanacions de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, i agilitzar el procés de reciclatge dels residus, ja que actualment només es recicla el 40% de tots els residus generats (que representen 1,17 quilograms per habitant cada dia, un total de 1,5 milions de tones anuals). La xemeneia de la incineradora allibera més de 326.000 tones de diòxid de carboni anuals (equivalent al 10% de tots els vehicles de Catalunya). Aquesta instal·lació crema 363.000 tones de residus domiciliaris i comercials anuals (uns 40 tones cada hora del dia i de la nit), generant més de 80.000 tones d’escòries i cendres tòxiques. Aquesta «planta integral de valorització de residus», operada per Tersa, no assoleix temperatures permanents superiors als 850 graus Celsius, fet que podria provocar l’emissió de gasos amb nivells perillosos de dioxines i furans, substàncies altament carcinogèniques.
Un cop realitzada l’avaluació ambiental, les inversions es dirigirien cap a la reestructuració de les estructures organitzatives de cada districte, barri, poble i ciutat. Anticipem que el districte de Ciutat Vella de la capital catalana requerirà un enfocament específic i un pressupost triplicat per millorar la seva seguretat i neteja. El centre de Barcelona, on es localitzen les institucions culturals més rellevants, necessita un pla especial per millorar la seva imatge, que podria començar amb la millora de les Rambles.
La gestió dels ports ha d’estar basada en criteris ambientals i energètics, mitjançant una coordinació i governança conjunta. Les terminals de creuers i metaners, així com els magatzems de substàncies perilloses, han de ser gestionats de manera responsable per prevenir fuites i accidents greus.
Aquesta avaluació tindria l’objectiu d’equivaldre a la determinació conjunta de la «empremta ecològica» i la «capacitat de càrrega» de Catalunya, amb una urgència particular a la ciutat de Barcelona. La majoria de municipis europeus, excepte Munic, no utilitzen la metodologia de la «empremta ecològica» com a eina fonamental de gestió ambiental. Aquesta empremta es mesura en hectàrees de territori necessàries per satisfer les necessitats derivades del consum de la població (productes forestals, aliments agrícoles, energia consumida i construcció). La «capacitat de càrrega» es defineix com la població màxima que el territori pot suportar sense afectar la seva productivitat. Segons els experts, la «capacitat de càrrega» de Catalunya equival a una població de 20 milions d’habitants, i la «empremta ecològica» del nostre consum equival a entre 5 i 6 vegades la superfície del país, tot i que hi ha paràmetres encara no quantificats, com l’impacte del turisme massiu.
Un estudi realitzat per Ferran Relea i Anna Prat per a la Comissió de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona el 1996 va establir que la «empremta ecològica» per cada barceloní era d’aproximadament 3 a 3,5 hectàrees anuals per càpita. A Barcelona, on el 75% del territori està urbanitzat, la població és de 1.636.193 (dades de 2022).
EL REPTE DE LA SOBIRANIA ENERGÈTICA
També advoquem per un Acord Metropolità per a la Transició Energètica en coordinació amb l’aeroport del Prat, el port i els municipis metropolitans. Aquest acord aspiraria a establir bancs de terres, promoure horts urbans i cobertes verdes, expandir l’ús de l’energia solar tèrmica i fotovoltaica, impulsar la rehabilitació energètica d’habitatges i edificis públics, la qual cosa generaria milers de nous llocs de treball, promoure l’agricultura biològica i preservar la biodiversitat costanera i als estuaris del Besòs i del Llobregat.
En relació amb la creixent demanda d’autoconsum mitjançant energia solar tèrmica i fotovoltaica, cal simplificar i agilitar els procediments administratius (ja que hi ha retards de 6-8 mesos per a instal·lacions que es podrien dur a terme en pocs dies). És necessari incentivar les bones pràctiques dels professionals i millorar la informació sobre les comunitats locals d’energia, integrar els sistemes d’autoconsum als edificis públics municipals, i proporcionar incentius com reduccions en impostos com l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per a projectes solars.
La comercialitzadora d’energia pública Barcelona Energia, creada el 2018, que només ha aconseguit 1.500 clients particulars dels 20.000 previstos, ha de ser revertit transformant-la en una entitat productora d’energia. Havia de tenir un rol actiu en el mercat energètic i guiar la transició cap a la sobirania energètica de la ciutat. Malgrat que l’Ajuntament de la capital catalana assegura que comercialitza energia verda, això deixa de ser cert en fusionar-se amb la producció elèctrica procedent de la incineradora. La generació d’electricitat verda de la placa solar del Fòrum en aquesta ciutat no és suficient per justificar aquesta afirmació.
«Res no és més potent que una idea que ha arribat al seu moment», va escriure Victor Hugo. Aquesta idea consisteix en un model de desenvolupament ecològic que minimitzi el consumisme, promogui la justícia social i materialitzi la democràcia participativa als barris per enfrontar-se al canvi climàtic. La contribució de Catalunya és essencial per fer realitat aquest repte, que és clau per la nostra supervivència. Per abordar les moltes llacunes i la publicitat enganyosa, la nostra presència en el govern de Catalunya és necessària.
Ara és el moment d’apostar per l’ecologisme, l’ambientalisme, l’animalisme i l’ecofeminisme responsables.