Promovem la solidaritat amb una base de seguretat social que estigui alineada amb les necessitats actuals. Creem estabilitat durant la transició mitjançant la prestació bàsica infantil, garantint seguretat, establint un salari mínim més elevat, afavorint la creació de feina de qualitat i fomentant el benestar social. Reafirmem el nostre compromís amb la seguretat social però canviant-ne la perspectiva: cal col·locar la prevenció com a principi rector. Això ha de ser una realitat a tot el país: tant les zones rurals com les urbanes necessiten un accés equitatiu als serveis mèdics i a la connexió ràpida a Internet, així com als serveis públics.

A continuació, presentem propostes concretes seleccionades del tercer capítol del nostre programa electoral verd per a les eleccions al Parlament de Catalunya:

Reforçarem a les famílies a través d’un sistema simple i equitatiu d’ajudes a la infància: la prestació bàsica infantil. La nostra idea consisteix en unir les diferents prestacions per fills i filles, complements, ajudes socials a la infància i suports educatius en una única prestació nova. Amb la prestació bàsica infantil, cada nen i nena rebrà una quantitat fixa assegurada, mentre que aquells nens i nenes que es trobin en famílies amb ingressos baixos o nuls rebran una quantitat addicional garantida. A mida que els ingressos familiars disminueixin, augmentarà la quantitat addicional. Aquesta prestació se sol·licitarà només un cop en el moment del naixement i el seu import es calcularà i abonarà automàticament.

Augmentarem immediatament el salari mínim legal un 25%. Tenim la intenció de transformar les prestacions d’atur en un sistema de garantia d’ocupació. La clau rau en establir un dret legal a la formació contínua i a l’augment de la qualificació professional. Allà on existeixin agències d’ocupació, aquestes seran els punts centrals de contacte per a l’educació i ajudaran les persones en la reorientació laboral, simplificant el consell orientador i el suport per a la formació contínua. Simplificarem considerablement l’accés a la garantia d’ocupació i introduirem un dret a l’atur després de quatre mesos de treball subjecte a la seguretat social.

Perquè el dret laboral i la protecció del treball es puguin adaptar a la digitalització i a les formes digitals d’ocupació (com el treball freelance o per projectes), cal prevenir la creació de noves formes d’explotació laboral i dependència. Tenim l’objectiu de prevenir el fals autònom mitjançant una distinció clara entre treball autònom i ocupació per compte d’altri, assegurant així una major seguretat jurídica. És fonamental posar fi a la competència deslleial pel preu, establint un honorari mínim per a serveis basats en el temps. Permetrem que aquelles persones en situació similar al treballador per compte d’altri i els treballadors autònoms que operen a través de plataformes, es puguin organitzar més fàcilment mitjançant convenis col·lectius. A nivell sectorial, buscarem establir límits salarials més específics a la realitat de cada sector que també puguin ser aplicables de manera més general.

Perseguirem la igualtat salarial per a un mateix treball: presentarem una llei efectiva d’igualtat salarial que s’apliqui també a empreses més petites i que obligui a les empreses a informar sobre la disparitat salarial entre dones i homes, així com les mesures per a la reducció d’aquesta bretxa. Aquesta llei haurà d’incloure un dret efectiu a presentar demandes col·lectives per part d’associacions, així les persones afectades no hauran de lluitar soles davant les seves empreses en cas de discriminació. Treballarem per tal que les professions amb una major presència femenina siguin valorades més justament, a través de millores en les condicions laborals, salaris més alts i una millor conciliació entre la feina i la família.

En aquest context, volem superar el sistema de prestació d’atur de llarga durada i substituir-lo per un sistema que proporcioni més seguretat a qui ho pateixi. Aquesta garantia de protecció contra la pobresa ha d’assegurar un mínim sociocultural de subsistència sense la imposició de sancions. Aquesta garantia de seguretat proporcionarà un suport bàsic que no estigmatitzi i que es concedirà de manera senzilla i equitativa. Aquest canvi permetrà que les oficines d’ocupació es concentrin en una veritable mediació laboral i en l’acompanyament als treballadors i treballadores. Gradualment, augmentarem els imports segons les normatives per assegurar de manera fiable un mínim sociocultural de subsistència.

Impulsem una perspectiva renovada sobre la jubilació mitjançant la creació d’un nou fons que augmenti de manera significativa el sistema de repartiment existent. A través d’aquest fons, les persones gaudiran dels guanys de l’economia i contribuiran al creixement a llarg termini. Aquells que no manifestin oposició activa participaran en aquest fons, el qual serà administrat de manera independent de la política i es destinarà a inversions sostenibles.

Estem forjant una xarxa de salut que estigui preparada per a futures pandèmies. Aquest és el moment adequat per reformar els serveis hospitalaris i d’atenció d’emergència, i per fomentar decididament la digitalització, sobretot a les oficines de salut. Per combatre futurs brots pandèmics de manera efectiva i coherent, és fonamental establir fases de contenció pandèmica a la Llei de Protecció d’Infeccions, actualitzar els plans de prevenció i disposar d’un consell independent i interdisciplinari per a les pandèmies. Així mateix, invertim en investigació mèdica, com ara en el desenvolupament de nous medicaments o mètodes de prova. Fomentarem també la producció de medicaments i productes mèdics mitjançant la col·laboració europea, assegurant l’aprovisionament, com ara amb mascaretes respiratòries, mitjançant la creació de centres de producció propis. A escala europea, és necessària una estratègia i coordinació més compartides, com ara la planificació i l’ús conjunt de capacitats mèdiques d’emergència o mitjançant un sistema d’alerta primerenca europeu.

Per aconseguir-ho, en el futur, els hospitals rebran finançament no només basat en el nombre de casos, sinó també en la seva contribució social. Introduirem un pilar estructural de finançament i reestructurarem la part que depèn del volum de casos. El govern de Catalunya i els consells comarcals compartiran els costos d’inversió en el futur. Les opcions disponibles localment no haurien de dependre de la rendibilitat, sinó de les necessitats.

Incrementarem i estabilitzarem de manera substancial els recursos destinats a l’habitatge social en lloc de reduir-los. Donarem suport als ajuntaments perquè reforcin les seves carteres d’habitatges existents i en desenvolupin de noves. Amb un programa nacional de «Necessitat de Vivenda Pública», assegurarem 100.000 nous habitatges de lloguer addicionals, accessibles i permanents a les àrees urbanes, amb sostenibilitat i seguretat. Les terres propietat de l’administració que encara estan disponibles no es transferiran a inversors privats, sinó que seran destinades exclusivament a comunitats amb vincles socials duradors. D’aquesta manera, busquem augmentar el parc d’habitatges socials en 100.000 noves vivendes durant la propera dècada.

Simplificarem la compra d’immobles, introduint el principi «qui contracta l’agent immobiliari, el paga» també per a les transaccions de compravenda, com ja es fa amb les comissions d’agents immobiliaris en els lloguers. Establirem límits a les comissions per prevenir augments encoberts de preus. A més, reduirem encara més els costos addicionals de la compra, oferint  la possibilitat d’ajustar els impostos de transmissió patrimonial per a grans empreses immobiliàries i reduir-los per als propietaris individuals. Fomentarem l’adquisició de la vivenda pròpia mitjançant compres amb finalitat residencial, així com la compra i la modernització d’habitatges buits per a ús d’habitatge assequible. Encoratjarem la participació en cooperatives i l’adquisició col·lectiva per part dels llogaters, oferint crèdits amb interessos baixos o garanties.

El nostre objectiu és possibilitar la realització personal, la participació democràtica i l’interès social arreu del país, fins i tot en zones amb infraestructura limitada. Per això, cal una bona infraestructura i accés als béns públics als municipis, en col·laboració entre les administracions. Cal refer les zones amb més dificultats. El propòsit és seleccionar-les per a promocionar-les en base a uns indicadors de zona i fomentar la cooperació entre municipis d’aquestes zones. Amb pressupostos específics per aquestes zones, donarem a la ciutadania i als actors locals l’oportunitat de determinar les seves pròpies estratègies de desenvolupament i objectius. Establirem estàndards mínims essencials per a sectors clau com la salut, la mobilitat i la connectivitat de banda ampla.